Per què cal Desparasitar Internament a les Nostres Mascotes? Quan ho hem de fer?

A la consulta veterinària sorgeixen molts dubtes de perquè com i quan cal desparasitar internament a les nostres mascotes, el següent post us resoldrà aquest dubte.

Primer de tot, cal fer una distinció entre la desparasitació interna i externa:

Mitjançant la desparasitació externa fem front als paràsits externs que viuen a la pell dels nostres gossos i gats, com per exemple les puces, paparres, polls, àcars… També anomenats ectoparàsits.
Mentre que amb la desparasitació interna actuem contra els paràsits que viuen a l’interior de l’organisme de gossos i gats. També anomenats endoparàsits.

En aquest Mixer-Tatanu consell parlarem sobre què i quins són els paràsits interns més freqüents, com poden afectar a les nostres mascotes i propietaris, i la importància i protocol de la desparasitació interna.

Què i Quins són els paràsits interns més freqüents en els nostres gossos i gats?

Per definició un paràsit és un organisme que estableix una relació tròfica amb un altre organisme d’una altra espècie per tal d’obtenir aliment o altres utilitats.

Els endoparàsits són petits organismes (principalment cucs i protozous), que viuen a l’interior de l’organisme de les nostres mascotes envaint principalment els intestins, el cor i els pulmons, però també poden parasitar els ulls, les vies urinàries, la pell, la musculatura i fins i tot el cervell.

Bàsicament, es poden distingir els següents endoparàsits:

Cèstodes o cucs plans: Dipylidum caninum, Taenia hydatigena, Echinococcus granulosus…
Nemàtodes o cucs rodons:
- Intestinals: Trichuris, Strongylus, Ancylostoma, Ascaris, toxocara .
- Pulmonars i del cor: Angyostrogylus, Filaroides: Dirofilaria Immitis.
- Oculars: Thelaziidae
Protozoos (formes unicel·lulars): Giardies, Coccidis…

Com poden afectar els paràsits interns a les nostres mascotes

La simptomatologia que poden mostrar els animals afectats dependrà de molts factors, com el tipus de paràsit, l’estat immunitari… podent produir des d’alteracions lleus, fins a provocar la mort de les nostres mascotes.

Els paràsits intestinals generalment provocaran símptomes gastrointestinals com vòmits, diarrees, pèrdua de pes, dificultats de creixement en els cadells…, mentre que els cucs del cor i pulmonars provocaran lesions de diversa consideració en els vasos sanguinis del cor i els pulmons manifestant-se com a tos, apatia, letargia, intolerància a l’exercici…

Com es contagien els nostres gossos i gats?

Els paràsits interns presenten varies estratègies de transmissió. Per això les formes de contagi són diverses.

El contagi es produirà quan un animal sà entri amb contacte amb les femtes carregades d’ous que ha eliminat un altre animal parasitat. També es podran infectar mitjançant altres vectors com les puces, mosquits… així com a través de la brutícia que pugui persistir en les nostres sabates, sorra, terra dels parcs o amb la mateixa gespa que ingereixen per purgar-se.

D’altra banda, els gats i gossos que cacen petits rosegadors o que són alimentats amb carns o vísceres crues també podran infectar-se si aquests estan parasitats.

Per aquest motiu és molt important la instauració d’un protocol de prevenció, així com l’adopció de mesures preventives per fer front als endoparàsits, en gossos i gats, encara que aquests últims no surtin a l’exterior.

Poden els endoparàsits afectar als propietaris?

Sí, el propietari pot ingerir directament els ous, aliments o aigua contaminats amb femtes d’animals parasitats.

Un exemple a destacar és la hidatidosi, una parasitosi de distribució universal originada per la larva del cestode Equinococcus granulosus. En el gos, les tènies fixades en la mucosa intestinal eliminaran nombrosos ous per les femtes. Alguns d’aquests ous passaran a terra i aigües residuals mentre que d’altres quedaran als marges de l’anus de les nostres mascotes. Quan els animals es llepin es distribuiran pel cos, podent l’home infectar-se si els ingereix. La larva alliberada d’aquests ous s’enquistarà en forma de ‘quist hidatídic’ en diferents òrgans on poden produir greus patologies.

Quines mesures preventives podem adoptar per evitar els paràsits interns?

Mesures d’higiene, com retirar les femtes de les mascotes per reduir la contaminació ambiental.
Alimentar les mascotes amb dietes comercialitzades o aliments cuinats per evitar la transmissió a través de carn crua contaminada.
Evitar l’accés a rosegadors, cadàvers…
Han de disposar sempre d’aigua fresca i potable.
Controlar les malalties parasitàries mitjançant el control i tractament de cucs i ectoparàsits.

Quins són els protocols de desparasitació interna recomanats per Mixers i Tatanus?

Encara que el risc de patir algunes parasitosis és més gran en els cadells o gatets joves, les infeccions per paràsits no estan estrictament relacionades amb l’edat, i per tant el risc de contagi és continuat.

A més, els tractaments antiparasitaris interns només serveixen per eliminar els possibles paràsits existents en l’animal en el moment de la desparasitació, però no eviten que al poc temps puguin tornar a infectar-se. També cal recordar que cal desparasitar a totes les mascotes que convisquin juntes, ja que el contagi d’unes a altres és freqüent.

Per això, durant tota la vida dels nostres gossos i gats, cal fer un control antiparasitari adequat.

Per tot l’exposat anteriorment des de Mixers i Tatanus recomanem de manera general el següent protocol de desparasitació interna:

Cada 15 dies fins que li posem l’última vacuna al cadell.
Una vegada acabat el protocol vacunal, i fins als sis mesos d’edat, ho farem cada mes.
A partir dels sis mesos d’edat, trimestralment.

Aquestes pautes són generalitzades, ja que a vegades serà convenient una desparasitació interna més freqüent. Per exemple, si em de marxar de vacances en un altre regió, o deixar-los en una guarderia.

A la nostra Tatana Nala se la desparasita amb més freqüència, ja que li encanten les femtes d’alguns gossos i gats que es troba pel carrer, tot i que li estem reconduint la conducta.